Article
Tecnologies, xarxes socials, por i mandra
Els que voltem els quaranta i molts anys ens veiem en un problema: no som ni tant grans ni tant joves per estar ben situats en el mon digital que ens envolta.
Els nostres pares eren fills de la post guerra i mots dels que venien dels entorns rurals en prou feines varen poder anar a la escola, ja fos perquè els enganxés la guerra o la posterior època de restriccions. D'altre banda qui amb una edat ja era prou desenvolupat passava a treballar per ajudar les tristes economies familiars. La educació encara estava en un segon pla. Molts d'aquest avis de avui en dia varen intentar recuperar el temps perdut i no han dubtat en fer cursos d'alfabetització, treu-res el Graduat Escolar o inscriuries a la Universitat segons les seves necessitats o inquietuds. I s'han informatitzat!
En canvi nosaltres hem sigut la primera generació que en gran majoria ha tingut la sort de ser escolaritzada i la que va fer que l'analfabetisme quasi desaparegués. Per això em costa entendre que faci tanta por el mon de les noves tecnologies i en concret de les xarxes socials. Por i mandra a documentar-se per aprofitar els recursos o conèixer els pròs i contres de tot el que te a veure amb el mon digital. I sobre tot tenint en compte que els nostres fills no tenen cap problema per desenvolupar-se en aquest ambient.
I aquí és on em pregunto perquè? Se suposa que estem preparats, no ens ha de ser desconegut agafar un manual, o preguntar o simplement buscar en Google (suposo que qui més qui menys a això ha pogut arribar) una mica d'informació. Si anem a un parc públic amb els nostres fills sabem perfectament quina andròmina és per a la seva edat, tobogan, gronxador, etc. De la mateixa manera vetllarem per veure amb quins nens es relacionen i si son adequats els jocs que practiquen. No els deixarem travessar el carrer fins que no creiem que ja estan preparats i els farem cordar el cinturó quant pugin al cotxe.
Tot això està assumit però en quant entrem al mon digital... Bufff. O se'ls deixa lliures o se'ls hi prohibeix d'arrel (evidentment estic exagerant). Crec que és vital anar per davant i conèixer les aplicacions per on es mouen abans que ells les utilitzin i si no és possible supervisar el seu us. Tot pot ser bo o dolent en la justa mesura i cada un ha de trobar el seu punt just. Però a això hi ha d'arribar amb coneixement. Estem preparats i no ens hem quedar amb els braços plegats. És el mon de avui i l'hem d'entendre.
Per acabar recordar que ni el vídeo va matar les estrelles de la radio ni el futur ens ha de fer por. Pot ser ens hem d'adaptar.
Teniu tota la raó, mestre Andreu. La societat ha pres un camí imparable i només podem adaptar-nos o convertir-nos en uns analfabets tecnològics.
ResponEliminaEl progrés no ha de fer por. Recordo haver llegit en algun lloc que ja els antics pensadors grecs es van posar les mans al cap quan es van començar d'escriure llibres perquè anul·larien la memòria i, per tant, la capacitat de pensar; i mireu on ens han portat! La tecnologia, ben entesa, és una gran eina de coneixement i d'entreteniment.
Ara bé, i sóc conscient que desvio el tema de l'article, no penseu que hi ha una colla d'individus que entenen la tecnologia com una finalitat en sí mateixa? Que només volen l'últim aparell del mercat perquè fa més coses que l'anterior, però sense ser conscients de l'autèntic potencial que té?
Mestre Trebor, és evident que fantasmes n'hi han hagut sempre i les novetats son el seu aliment principal. De vegades cal fer allò del laisez faire, laisez passer.
EliminaPer cert, molt bo aquest tema d'en Trevor. :-)
ResponEliminaEl vostre homònim formava part del grup Buggles però és un productor de reconegut prestigi (Pet Shop Boys, Robbie Williams i dels polèmics Frankie Goes to Hollywood entre d'altres) i fins i tot va substituir a Jon Anderson en l'únic disc de Yes en que no va participar. La cançó aquí està tocada amb molta trempera i reforça la versió original tant sentida i radiada.
EliminaCuando conozco Facebook, mi hija se pasa a Twitter. Cuando ya domino Whatsapp, se pasa a Line que es gratuito. Uuuufff que cansado es esto.
ResponEliminaPor cierto un par de preguntas: Ya tienen smartphone tus niños? Ya tienen las hormonas desbocadas?
Cuando les llegue este momento, lo mismo sería interesante revisar este artículo.
Kiko, el artículo va de eso precisamente! Hay que intentar ir un paso por delante en la vida digital igual que hacemos en la vida real. Y no es nada fácil por que nosotros no somos nativos, necesitamos un adaptador, como los primeros TDT's que se ponían el los televisores antiguos (hace solo tres o cuatro años de esto y ya parece del paleolítico medio!)Y por eso nos cuesta tanto. Pero vale la pena hacer el esfuerzo.
Elimina