Terror

Mini Relat
Terror

La nit, és calmada i tranquil·la. El silenci plana a la casa. La son dóna el repòs merescut i el relaxament del cos és total. 

Per un moment els seus ulls s'obren i una mica de consciència es posa a treballar. Sap que és al llit. Sap que és de nit, de matinada com a molt, ja que tot és fosc. Sap que l'endemà no ha de matinar i plàcidament es gira, s'acomoda bé i amb un lleu somriure es disposa a continuar dormint fins que en tingui prou.

Just en el moment de tornar a perdre la noció de la realitat, un soroll el fa tornar a un estat de quasi vetlla. Torna el silenci però una inquietud roman dins seu. 

- No, no pot ser. Un altre cop no.

Els seus pitjors malsons tornen i els seus sentits es posen en guàrdia. No se sent res però alguna cosa dins seu li diu que el soroll tornarà tard o d'hora. Ho ha viscut més vegades. Per a ell és El Terror.

Espera i... res. Aquesta estona és suficient per desvetllar-lo completament. Els seus sentits passen de la relaxació total a l'alerta preventiva, com si fos un radar, un sonar, una alarma. 

Un altre petit soroll. Sap que això és el preludi d'una sèrie d'esdeveniments imparables, sense camí de tornada. Com d'altres vegades també sap que el proper soroll arribarà més aviat, no tant espaiat com abans. I, tal dit tal fet, no passa ni mig minut quan una altra remor, ja més intensa i de major durada, desemboca en una sèrie de passes lentes, curtes però decidides.

Tot és fosc i sap el que li espera com tantes d'altres vegades. No té voluntat, s'haurà de sotmetre i patir-ne les conseqüències. 

Ja és aprop. Vol tapar-se, desaparèixer, amagar-se sota el llit. Res d'això el salvarà. Mai no ha servit de res. Davant les nostres pors creiem que un trist llençol ens pot protegir. Pot ser que després d'un mal son ens serveixi de refugi però davant del que està a punt de succeir, de res li servirà. 

Les passes continuen. Cada cop més aprop, cada cop més presents, amb una destinació predeterminada i definida.

De sobte, s'aturen. Passen uns segons, potser ni això, però en aquest petit instant sembla que el temps faci una parada, agafi aire pel que ha d'esdevenir i mostri el terrible i definitiu desenllaç:

- Papa, que ens podem llevar? No tinc son. Juguem a alguna cosa?